Perdona’m Senyor
estava molt sol
buscava consol
sóc jo, Senyor
Com puc anar tan cec
a baix al carrer
la llum de neó
ets tu, Senyor
Perdona’m Senyor
patiem dolor
i ens vau dir que no
receptes, Senyor
Vostè no m’ha vist
tu i jo som el Crist
no vull més passió
Sóc jo, Senyor
Sant Cristo de les Farmàcies
digueu-li al botiguer
que em dongui la metzina
o tregui la creu del carrer
estava molt sol
buscava consol
sóc jo, Senyor
Com puc anar tan cec
a baix al carrer
la llum de neó
ets tu, Senyor
Perdona’m Senyor
patiem dolor
i ens vau dir que no
receptes, Senyor
Vostè no m’ha vist
tu i jo som el Crist
no vull més passió
Sóc jo, Senyor
Sant Cristo de les Farmàcies
digueu-li al botiguer
que em dongui la metzina
o tregui la creu del carrer
(l'Hospitalet del Llobregat, 1987)
2 comentaris:
Emocionat per la sel·lecció d'aquest poema/cançó que el pepe va escriure i assaigar allà al tecla Sala, quan feia "fondos" pels quadres del pintor Garcia Sevilla -bon pintor, per cert, ara quasi oblidat, però ben cotitzat-. En aquells temps 86-87 estava molt emprenyat per l'actitud dels farmacèutics. Pobret ell sempre es pensava que la seva pinta era de Crist i no de jonkie. En el documental de la Lulú hi ha el videoclip on penja la corona d'espines sobre la creu d'una farmacia on ha pintat el crist, en només, 2 minuts amb un pincell blanc. Recordo que va ser una escena molt divertida i fascinant. Per St Jordi 2009 sortirà el llibre amb les lletres de les cançons i algunes pagines dels seus diaris...tota una biografia dels '80s. Tornant a la cançó, és de les més boniques. L'albert Pla li va treure molt bon suc i el Victor Bocanegra també. Al festival d'art independent Pepe Sales a Girona l'any 2008, dos nois gitanos de Girona varen fer una versió sensacional flamenca, of course. Va ser maravellòsa. El Pepe hauria flipat de valent. Valdria la pena buscar la gravació d'aquella actuació. Intentaré averiguar el nom dels nois. Aviat penjarem més dibuixos i quadres a la web.
aquest m'agrada especialment, el deliri causat per la necessitat i el brutal contrast de la poesia amb la prosaicitat del jonkie buscant "metzina"... molt bó
Publica un comentari a l'entrada